És l'Iphone un Ipod killer?

El futur llançament a Europa de l'Iphone, previst a finals d'any, pot fer que molta gent renuncii a comprar-se un Ipod de darrera generació a l'espera de la compra de l'Iphone. Penso que el llançament de l'Iphone pot suposar la mort de l'Ipod a no ser que la gent d'Apple es planteji una nova política de preus per al que ha estat el seu producte estrella en els darrers anys.

Personalment, crec l'Ipod perd atractiu de compra quan tens un Iphone amb les característiques de l'Ipod, afegint-li una pantalla panoràmica, la capacitat de realitzar trucades, de navegar per Internet, de gestionar els teus contactes i agenda... . Cert és que les versions de l'Iphone de 4 i 8 GB són clarament insuficients per aquells que ens agradar portar a sobre tota la nostra biblioteca musical.

En els propers mesos, haurem d'estar atents per veure com afectarà el llançament de l'Iphone a les vendes fins ara imparables de l'Ipod.

Puigcercós, l’oportunista

La conferència d’ahir de Joan Puigcercós al World Trade Center sota el títol “Una majoria social per la sobirania” s’ha d’interpretar en clau interna: primer perquè suposa un pas endavant en la cursa per desbancar a Carod-Rovira del lideratge del partit i postular-se de nou com a cap de llista in pectore a les futures eleccions al Parlament; i en segon lloc com un intent d’apaivagar les crítiques internes davant la manca de perfil propi d’Esquerra al govern i de donar ànims a la desorientada militància republicana.

Dit això, sorprèn que Esquerra es postuli com a alternativa per a construir una majoria social per la sobirania quan ha estat, precisament, Esquerra qui des de l’independentisme de pluja fina, que va proclamar Carod-Rovira, més ha contribuït ha difuminar l’eix nacional de la política catalana. Molt haurien de canviar les seves estratègies per a esdevenir de nou un partit referent dins el món sobiranista català, quan el desencís s’apodera dins les files republicanes pel seu retrocés electoral a costa de les CUP i quan difícilment seran capaços de mantenir el nombre de diputats al Congrés.

Tal vegada, si realment volen construir una majoria social per la sobirania s’haurien de cercar majors complicitats amb d’altres forces polítiques sobiranistes.

Iphone d'Apple

Sóc un malalt dels aparells tecnològics, ho confeso. Demà, 29 de juny, ha de sortir a la venda als EEUU l'Iphone d'Apple: un "smart phone" d'última generació amb sistema operatiu d'Apple, un disseny cuidadós i atractiu com correspon a la casa de la poma, pantalla multitouch, possibilitat de connexió a Internet via wifi... .

Però, l'Iphone no és només un "smart phone" sinó que és un veritable centre multimèdia portàtil, m'atreviria a dir que l'Iphone serà el substitut natural de l'Ipod, ja que permet reproduir mp3, veure fotografies i vídeos en una pantalla en format panoràmic. Millorant de llarg les prestacions de l'Ipod.

Jo n'estic enamorat i esperant en candeletes el seu llançament a Europa previst per a finals d'any!!!

Alguns afortunats ja l'han tingut a les seves mans com ho demostra el següent vídeo:

L'ordinador del futur

Impressionant reportatge on podem veure en funcionament el que serà l'ordinador del futur. L'ordinador que ens presenten no té res d'envejar amb el que fa servir Tom Cruise a "Missió Impossible". Veiu-lo i gaudiu-ne!!!

Castració als violadors

Prou de ser políticament correctes!!! No si val amagar-se rere discursos utòpics i benintencionats per justificar l'excarceració d'agressors sexuals. N'estic fart de llegir notícies informant-nos de què aquests individus malalts reincideixen en les seves agressions sexuals destrossant les vides de les dones víctimes de l'agressió i del seu entorn familiar.

Perquè n'estic fart, des d'aquí vull demanar la reforma de la llei i permetre la castració dels violadors, ja sigui física o química. Els violadors són malalts mentals que no poden controlar els seus impulsos sexuals i, per tant, cal actuar sobre ells per inhibir-los ja que sinó en llibertat esdevenen un veritable perill per a tota la societat. I si no es vol castrar-los aleshores cadena perpetua, però en cap cas poden estar en llibertat.

Sense seguretat no hi ha llibertat!!!

En solidaritat amb els Mossos d'Esquadra

Des d'aquestes ratlles vull manifestar la meva solidaritat amb els Mossos d'Esquadra a arran de les diverses polèmiques en les que s'han vist implicats en les darreres setmanes. No és de rebut que programes com "Bon Dia Catalunya" dirigit i presentat pel senyor Cuní es facin ressó de notícies de caire sensacionalista i contribueixin així al descrèdit del cos.

No pot ser, que davant una agressió a un Mosso -nas trencat- per part del col·lectiu Okupa la notícia acabi sent no pas l'agressió sinó el suposat ús il·lícit del Kubotan. No pot ser, que es doni veu a familiars de delinqüents multireincidents per denunciar suposades agressions sense abans contrastar la veracitat de la informació. Això, no és informar sinó difamar.

No pot ser que el màxim responsable polític dels Mossos, el senyor Saura, es posi al costat dels okupes i dels "xoriços" afirmant que cal posar més càmeres per evitar agressions -donant per fet que les agressions es produeixen. Senyor Saura vostè creu que els "xoriços" es comporten educadament i com xaiets quan són detinguts?!

Com a ciutadà i com a pare preocupat per la seguretat de la meva família exigeixo que es deixi treballar els Mossos d'Esquadra amb respecte per la seva feina. I que no oblidem quines són les veritables víctimes, si el que comet l'atracament o l'atracat?

ERC aïlla CiU

Malgrat el sorgiment els darrers dies de diverses veus discrepant, obertament, vers la direcció d’ERC i de la seva estratègia de satel•lització en l’òrbita dels socialistes arran dels decebedors resultats d’ERC a les municipals. La direcció republicana, encapçalada per Carod i Puigcercós, segueixen tirant pel dret i perceberen en la seva voluntat d’aïllar i arraconar CiU a l’ostracisme. Sense anar, més lluny, avui és notícia el pacte d’ERC amb els socialistes per entregar a aquests les diputacions de Lleida i Girona, malgrat que CiU és la primera força política en aquestes diputacions.

Un cop més, la direcció d’ERC aposta pel tripartit i dinamitar així els possibles ponts d’entesa entre ambdues forces polítiques nacionalistes.

Alguna cosa es mou a ERC

Els mals resultats electorals d’ERC a les eleccions municipals de diumenge no han deixat indiferent a la seva militància i aquells alcaldables que han patit en la pròpia pell la davallada electoral. Malgrat que, Carod i Puigcercós intentin fer la tàctica de l’estruç, amagar el cap sota l’ala i intentar escossar-se en l’augment de regidors i regidores assolit arreu del país per no entrar en el problema real de d’ERC: la seva satel•lització en mans dels socialistes i l’augment dels regidors de les CUP a costa d’ERC.

Dins aquesta remor de fons hem d’entendre la renúncia de Portabella a formar part del govern municipal de Barcelona, la dimissió en bloc de la direcció d’ERC a Vic, Matadapera i Berga. El malestar d’agrupacions d’ERC d’arreu del territori pel descens sofert a Molins de Rei, La Seu d’Urgell, Sant Celoni… . Caldrà veure si la direcció republicana serà capaç de controlar el debat intern i evitar que el riu es desbordi i posposarà qualsevol decisió a l’espera dels resultats electorals que pugui obtenir ERC a les eleccions estatals, on difícilment mantindrà l’excel•lent resultat obtingut fa tres anys.